1. |
Novícia
03:02
|
|||
vomites misèries tangibles, trafiques amb dèries fictícies, critiques misèries novícies i excites amb dèries plausibles. vomites histèries fictícies trafiques artèries tangibles, critiques misèries novícies i excites amb dèries plausibles. vomites artèries plausibles, trafiques misèries fictícies; critiques novícies i excites tangibles. vomites trafiques critiques excites. vomites trafiques critiques excites. vomites trafiques critiques excites. vomites trafiques critiques excites. vomites novícies, trafiques tangibles, excites possibles, critiques histèries. vomites trafiques critiques excites excites excites excites excites excites excites excites excites excites excites excites excites excites excites excites excites
|
||||
2. |
Èczema
03:15
|
|||
un home petit, petit, petit al mig del món una llum s’encén un cor s’apaga un cor s'apaga, una llum s'encén. unes formigues, en fila índia, s'obren camí, a la recerca del pa perdut. vol d'estornells, el cel que es mig fon i l'home, petit, petit, al mig del món. sonen trompetes, el vent que bufa fort i enfonsa la casa de la cantonada. el poble del costat se'n riu. la paret que encara perviu escolta el lament dels veïns. sota la runa, els records. i l'home, petit, petit, al mig del món. la pols, que mou la vida, que mou la mort, l'esborra del tot. la casa en runes, tota nua, ens ho ensenya tot: l'antic paper de les quatre habitacions, el regalim de l'última ploralla de la cisterna, la taula coixa, el somier que xerrica, el matalàs brut de fang, l'exèrcit de teules derrotades... i fora, que ara és dins, la pluja tenyeix de marró allò que abans no ho era. i la veïna, que viu davant, s'hi distreu. segueix l'escena des del principi i ressegueix, amb el dit índex, la forma primigènia de la casa. la dibuixa, tota sencera i amb tot detall, des del vidre entelat. fins feia res, els habitants de la casa havien llagrimejat totes les cases del carrer que va fonent-se a poc a poc.
|
||||
3. |
Fal·làcia
02:26
|
|||
4. |
Persistència
03:35
|
|||
he desaprès la passa i feixuga, la cama, no avança. he desaprès la parla i ja no sóc, ni tant sols, silenci. he desaprès el tacte i la mà, brusca, no sap on recolzar-se. he desaprès el foc i ara que sóc cendra, tornaré a aprendre. s’ha fet de dia. el sol esclata els vidres de la finestra i escalfa el cap, els peus, les mans. tot el que toco es fon i em traspassa els porus, oberts, dil·latats. matèria nova. suor. la llum m’entra pels ulls, em crema les retines. puc ensumar l’alè dels escorpins, que em caminen cames amunt. no sento cap picada. pessigolles. el seu verí, la meva set. dempeus em miro el món. tothom em resa. jo també t’he sobreviscut.
|
Streaming and Download help
If you like Poesia i Munició, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp