We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

La Confraria del Sant Soroll

by Poesia i Munició

/
  • Streaming + Download

    Includes high-quality download in MP3, FLAC and more. Paying supporters also get unlimited streaming via the free Bandcamp app.
    Purchasable with gift card

      name your price

     

1.
Floral i perfumat recompto nimfes i fades i sóc fadrí encimbellat d’un paradís endiumenjat on tot s’hi val, si val ben poc. Però ja no sóc anònim als ulls del quincallaire. Mirall esbocinat, escupo tota la ràbia. Vomito el fang que em va crear. Crepuscle del meu ésser, no vull els teus clavells Feixuc i enfarfegat, enfonso les arrels i si em deixen i vull ressuscitaré. I si em deixen i vull ressuscitaré.
2.
Dimecres 03:01
Un home parla amb una ombra que no és la seva L’herbei mullant-se amb el rou de l’albada rega la flor nova i l’amanyaga, li fa de mare El vent escampa les gotes d’aigua. El sol s’aixeca endormiscat i escalfa el món però ho fa amb desgana, ha dormit tot l’hivern i té la claror vaga. Els núvols sempre diran que el cel no és blau. Finestra endins parlo pels descosits del teu vestit. Del llit estant m’observes cara-roja, amarada de suor, escena comentada camino fins a les puntes dels teus dits, enfilo els teus turons i corono els teus cims de mel: enfangats dels nostres cossos, vivim les hores mortes.
3.
Arrel de mi mateix em multiplico i cremo tot encant arran de mar. L’herba se’n riu de l’arbre cremat pel llamp: cadàver exultant, perviu eternament. Soca rostida d’un foc temporal. Foguera amunt, el sentiment innocu i buit es difumina amagant-se entre el fum. M’embafo de records i no em queda res, el dring de la campana que atabala als veïns. Sóc poruc per allò que tinc, em llesco els dits i sento: per baixar a l’infern tots els dimonis ajuden. Pa florit que ja no es pot sucar.
4.
Nevava 03:27
Nevava, ofegant-se sota terra, les llavors acabades de plantar. Paisatge blanc, la por total, supura el fred subterrani de l’hort. Un poeta mort endemig de la nit i centenars de cigarrets el vetllen fent senyals de fum. Fora, finestra enllà, la cendra muta en neu. El flequer ha perdut la memòria completament i ha oblidat enfornar el pa del dia i no hem pogut sucar-lo en la salsa espessa del rostit. L’ampolla de cava, sola, oblidada al racó. La massa mare reposa en un calaix i comparteix el lloc amb els versos del poeta. Aiguaneu als ulls d’aquells que ja no resen. Aliena a tot, la neu, avorrida, deixa de caure i la llavor supervivent i estranya treu el cap.
5.
Patiment 02:04
Patirem, perquè vam néixer amb el patiment dintre les venes. La mare ja no ens ho deia amb coros de la iaia: vigila, petit, vigila, que la vida és un drama que vesteixen de mentida. Ploraràs sota l’ombra d’uns arbres secs, et veuràs la cara amarga i grisa en un bassal ben brut i et mullaràs els peus en el xipoll de la veritat que t’és mirall de vida. Ja ho hem cremat tot amb el foc de la misèria i no tenim virolla fresca. Només ens queda un glop i ens agafa ja la histèria. Dimonis vells i nous, duits per no sé quina dèria ens han robat l’aimia i ja no ens queden rocs. On és ara la molla? Només ens queda la crosta del pa i està resseca.
6.
Misèria 02:15
Evoco la misèria dels desemparats que encara fan foc a la manera antiga. Fregant fusta, xoquen rocs, dins la cova dels malsons. Lluna nova, brilla fora però la boira ennuega. Refrega pedra amb pedra i oh, ja fa llum!
7.
Amoníac 07:21
Foscor dins els meus ulls i en tota ma ànima negra podrida per l'amoníac amb que van llaurar la terra. Com formigues en cataus no hem vist el vol de les aus i som cecs com els talps. Homes de fang, dones de pedra, sense sentiments i un vent artificial ennuegant-los de turments. Ni em parlis de l'amor ni em diguis que m'estimes vull enfonsar la por i llevar-me dels estigmes. Orfes de llum fills de la guerra que van perdre ens arrosseguem com cucs vivint per sota terra. Vivim essent iguals però és una condemna paguem tots els pecats comesos pels ancestres. Només l'idiota creu del cert que el Sol és allà fora i sap que no vol viure vestit sempre de dol. M'estimes, no m'estimes eixuga't bé la pena i fes-nos de Messies. M'estimes, no m'estimes la foscor desafies M'estimes, no m'estimes cercant la llum eterna tots els dies M'estimes, no m'estimes has de ser la lluerna que ens ha de fer de guia confia en tu mateixa i creu en el nou dia i en la nit clara, cerca la lluna, troba la mare, i abandona la por i el zum-zum de la nit artificial.
8.
Llum 02:35
El teu somriure ho il·luminarà tot. Sabrem quin camí fer i per on travessar per no ensopegar amb la pedra que d’un temps ençà ens menà a les clavegueres. Bruts de tanta polseguera anem teixint arrels i vertebrant un arbre nou que per la llum del sol coneixerà el rou i ens mullarà els cossos fent-nos sortir de l’ou deixant de ser els cucs que érem fins ahir i fent-nos papallones que cerquen el nou fruit. Venerarem la claror, serem fills de l’escalfor, dels migdies pregons. No ens caldrà amagar-nos en drogues i experiments. Defugirem dels turments que ens corsecaven el cervell. Germinarem i coneixerem la lluna i els estels i entendrem d’una vegada el refilar dels ocells, el miol dels gats i el bram dels bous. Algú acabarà picant-nos a l’esquena i ens dirà sou lliures. Aquest algú seràs tu mateix mirant-te al mirall de casa. Parlarem amb veu clara, pronunciarem llibertat amb totes les lletres i la paraula serà llum il·luminant tota la cambra. Serem la veritat absoluta i obrirem les portes del cel i el món de bat a bat deixant-hi entrar un aire fresc que tant ens fa que sigui tramuntana i ens despentini, ja vindran les bruixes a pentinar-nos els serrells i aixecarem el vol, tocant el sol, amb el palmell de la mà, com si fos nostre germà.

about

"només ens queda la crosta del pa i està resseca"

La Confraria del Sant Soroll gravat al carrer Coscoll
amb músiques i sons de Gilles Vendranes i Jordi Sucarrats
i texts i veu de Jordi Vallverdú
amb dibuix de @gpslois
i masteritzat per en Roger Palacín.
Acabat de coure pel mestre artesà Martí Alcon.

credits

released March 21, 2017

Jordi Vallverdú, texts i veu
Gilles Vendranes, músiques i sons
Jordi Sucarrats, músiques i sons

license

all rights reserved

tags

about

Poesia i Munició Olesa De Montserrat, Spain

contact / help

Contact Poesia i Munició

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like Poesia i Munició, you may also like: